De què viuen

L’origen de l’economia de la regió de Buenos Aires prové majoritàriament del sector terciari, es a dir, del sector de serveis que representa el 73% del seu Producte Brut Geogràfic (PBG). Dintre d’aquest hi trobem: el sector immobiliari, els serveis financers, el servei de transport, i  el comerç, entre d’altres. Encara que part de la regió, també es beneficia del sector primari i el secundari, però en menor quantitat.

SECTORS DE PRODUCTIVITAT

El sector primari d'aquesta Regió, deriva de la producció agrícola de cereals i soja i de la producció ramadera de cria de bovins per a carn i llet. En concret, aquestes matèries provenen de la regió pampeana (limita a l’est de les costes de la província de Buenos Aires). En quant a la pesca, en aquest país és escassa, ja que la excessiva pesca de lluç als anys 90 han causat una crisi de producció. 

El sector secundari, es basa majoritàriament en les indústries manufactureres. També són importants les fàbriques de tèxtil i calçat; les alimentaries, que es centren en envasar i processar l’aliment; les químiques, amb la creació de fàrmacs i altres productes; i les de paper, fusta i ciment. Aquestes indústries junt amb la construcció formen un 17,5% de tot el sector, aportant importants llocs de treball per els habitants de la regió de Buenos Aires.

Antigament, el país posseïa  importants  produccions navals relacionades amb la Flota Mercantil d’Argentina.

I per últim tenim el sector terciari, que com hem comentat anteriorment, és el sector del qual es beneficien majoritàriament a tota la Regió. Dintre d’aquest, observem el turisme que, a partir de la sortida de la recensió, va aportar grans quantitats d'estrangers convertint-se en el país més visitat d'America del Sud seguit de Brasil. També són importants en aquest sector: el comerc, els serveis financers i el de transport, formant aix’i la major part de les gan[ancies argentines.

No obstant, als anys 90, concretament del 1993 fins al 1998, va haver un descens de l’activitat industrial, tot i que, a la vegada, va augmentar l’activitat de les finances i les immobiliàries. Les indústries que més van patir aquesta baixada van ser les alimentàries (aliments i begudes), les de confecció, cuir, calçat, cautxú, mobiliari, maquinàries i paper. Amb l’arribada de la recesió aquest augment es va aturar i més tard, a l’any 2001, va ocasionar la caiguda del 7% de PGB. La causa d’aquest davallament va ser ocasionat per una gran crisi que van patir la Regió durant molt de temps. 
Per que pugueu situar-vos, us resumirem una mica aquella situació.

EL FRACAS DE LA LLEI DE CONVERTIVILITAT

Durant  la dècada dels 90, a la Regió de Buenos Aires, van patir una disminució del poder adquisitiu que ningú sabia com resoldre. En conseqüència, l’any 1991, van crear la Ley de la Convertibilidad que consistia en fixar l’equivalència entre la moneda argentina i la nord americana a raó d’1 dolar per cada 10.000 australs. Aquest fet va frenar la alçada dels preus, però no va durar gaire. La equivalència establerta era massa alta i necessitaven augmentar les reserves de diners per poder mantenir les monedes en circulació. Per consegüent, la població temorosa per la suspensió de pagaments, van extreure massivament els diners dels sistemes bancaris. Per solucionar aquesta situació, els bancs van congelar els comptes i no els deixaven retirar més d’una certa quantitat de diners. També van haver de tancar moltes indústries manufactureres, cosa que va ocasionar l’entrada massiva de mercaderies de l’exterior. Així mateix, van vendre les empreses públiques a capitals estrangers per captar diners, però com que patien un fort endeutament, els guanys no solucionaven la problemàtica, sinó al contrari, eliminaven llocs de treball i portaven a l’empobriment de la major part de la societat. Per sort, a finals de l’any 2001, i després de intentar-ho amb cinc presidents diferents en deu dies, van aconseguir la eliminació de la Llei de Convertibilitat. Poc després, van reprendre els depòsits bancaris de la gent, i van començar a liquidar els deutes. A partir d’aquell any, van aconseguir millorar i sortir de la forta crisi que patien durant aquells anys.

Com podem observar en aquesta gràfica, durant el 2008 i un cop sollucionada la crisi de Buenos Aires, va ser una de les principals fonts d’economia de la República Argentina gràcies a l’augment del seu PGB.